Projecte

---

Poema sonor i visual per a big band i dibuix en transformació

El dibuixant Joma i el compositor Lluís Vidal proposen la creació d’un poema visual en vuit moviments i un epíleg amb la tècnica del dibuix en transformació (animació stop motion) i la composició d’una obra per a big band a partir de les imatges proposades per a ser interpretada en directe simultàniament a la projecció dels vuit clips resultants.
Un motiu musical breu a la manera de leit motiv serà desenvolupat per a diversos solistes de la big band en duos d’improvisació solista-dibuixant. En aquests set moments d’enllaç entre els vuit temes projectats, el dibuix es farà en directe, sobre tela, a l’escenari, amb diàleg amb el solista improvisador corresponent.
Tant la música com els enunciats i les imatges són de nova creació amb el rerefons clar de l’ampli pensament d’Elias Canetti que n’ha estat font d’inspiració. I amb la mirada posada en la realitat diversa de la ciutat de Barcelona, dels seus habitants, amb la certesa que aquestes reflexions, la imatge poètica en conjunció amb la música, ajuden a admetre la complexitat i subtilitat del nostre entorn. I gaudir-ne.

Osmosi (els 8 moviments)

---

I – Ecos de llum
Presenta l’individu en l’univers i el desig de comunicació.
Incansable, et submergeixes tu, bussejador, en el desconcert dels altres. Pots encara aprendre d’ells? Pots ajudar? Són per a tu més que el segell del teu propi desconcert? E. Canetti

II – Present en suspensió
La curiositat; les trobades, l’acceptació.
La “diversitat” que un retreu als altres com si s’haguessin compromès a ser iguals. E. Canetti

III – Els convidats, la suma
La incorporació dels altres.
No hi ha cap cap que no sigui interessant. Només cal entrar-hi. E. Canetti

IV – Respiració
L’entorn.
Delimitar les zones de repecte que un espera per si mateix. Mantenir aclarida la major part. E. Canetti

V – Totes les veus
Escoltar i recordar.
És un gran plaer escoltar els altres quan no tenen res a dir. Han de ser el que són i no hem de jutjar-los ni, encara menys, intentar influir en ells. Obre altre cop l’oida i deixa que tot aflueixi, l’absurd, el no classificat, allò banal. El sentit hauràs de donar-li tu més tard en la teva invenció. E. Canetti

VI – Benaurada tristor
L’acceptació de tot estat d’ànim.

VII – Dansa amb els ancestres
El passat com a part d’un mateix.

VIII – I doncs, aquesta por?
La necessitat de trencar tot aillament.
Tem les complicacions que pugui produir “en si mateix” parlar amb els altres. La ressonància de les seves paraules. E. Canetti

Epíleg
Tornar-se univers.
Seria bonic desaparèixer. Tornar-se introbable. Seria bonic que només un mateix sabés que ha desaparegut. E. Canetti

I – Ecos de llum (Midi)

---

Imatges

---

Dossier

---

Descarregar aquí

Músics

---

Premsa

---